[Catalan]

NATSONG

instal.lació interactiva

2007

Diuen que el temps cada cop corre més ràpid…

De fet, diuen que ja no queda massa temps… Que un no es pot quedar badant. Cal seguir avançant i no hi ha temps per ximpleries…

Però a mi m’agrada quedar-me quiet. Observar. Esperar.

Deixar que el dia passi. Deixar que tot vagi passant com l’aigua en un rierol… i de fet, a tu també. A tu també t’agrada badar; perdre el temps… passar-nos una tarda cantant o xiulant… Sense buscar-hi més sentit.

Aquest projecte és un projecte interactiu que anhela que cantis la teva cançó preferida, la d’infància… que recordis el so d’una melodia tot xiulant davant de l’ordinador… enmig de la feina, al estudi, en un cybercafè… Que et regalis un moment d’evasió.

El teu cant pot enretirar bigues de metall, pot ensorrar edificis o eliminar boires… no per a destruir res, sinó per a deixar de nou brotar l’espai natural que sempre ha ocupat la naturalesa en les nostres vides.

De fet la teva tranquil·litat, la teva harmonia i el teu cant poden fer créixer de nou espais sans i amables per la naturalesa humana.

Cada cançó en cada moment dóna un recorregut diferent per transformar l’espai urbà en un espai natural.

Aquesta peça és una petita crítica a l’evolució desenfrenada. S’utilitzen les últimes tecnologies (detecció de so, animació vectorial, internet) per proposar un petita experiència de reflexió entorn els espais perduts, els petits paradisos que cada cop són més escassos… Aquells que requereixen de temps per  apreciar-los.

[/Catalan][Español]

NATSONG

instalación interactiva

2007

Dicen que el tiempo corre cada vez más rápido…

De hecho, dicen que ya no queda mucho tiempo… Que uno no puede embelesarse. Hay que seguir avanzando y no hay tiempo para tonterías…

Pero a mí me gusta quedarme quieto. Observar. Esperar.

Dejar que el día pase. Dejar que todo vaya pasando como el agua de un riachuelo… y, de hecho, a tí también. A tí también te gusta embelesarte; perder el tiempo…que nos pasemos una tarde cantando o silbando… Sin buscarle más sentido.

Este es un proyecto  interactivo que anhela que cantes tu canción favorita, la de la infancia quizás… que recuerdes el sonido de una melodía silbando delante del ordenador… en el trabajo, durante el estudio, en un cybercafé… Que te regales un momento de evasión.

Tu canto puede apartar bigas de metal, puede derribar edificios o eliminar la niebla… no para destruir, sino para dejar brotar de nuevo el espacio natural que siempre ha ocupado la naturaleza en nuestras vidas.

Tu tranquilidad,  tu  armonía y tu canto pueden hacer que crezcade nueco espacios sanos y amables para la naturaleza humana.

Cada canción en cada momento hace un recorrido diferente para transformar el espacio urbano en un espacio natural.

Esta pieza es una pequeña crítica a la evolución desenfrenada. Se utilizan las últimas tecnologías (detección de sonido, animación vectorial, internet) para proponer un  experiencia de reflexión sobre los espacios perdidos, los pequeños paraísos que cada vez son más escasos… Aquellos que requieren tiempo para ser apreciados.

[/Español][English]

NATSONG

Interactive installation

2007

Some of the latest technologies are used to create lost paradises.

Each song offers a different itinerary to transform urban landscapes into natural spaces.

[/English]

Diuen que el temps cada cop corre més ràpid…

De fet, diuen que ja no queda massa temps… Que un no es pot quedar badant. Cal seguir avançant i no hi ha temps per ximpleries…

Però a mi m’agrada quedar-me quiet. Observar. Esperar.

Deixar que el dia passi. Deixar que tot vagi passant com l’aigua en un rierol… i de fet, a tu també. A tu també t’agrada badar; perdre el temps… passar-nos una tarda cantant o xiulant… Sense buscar-hi més sentit.

Aquest projecte és un projecte interactiu que anhela que cantis la teva cançó preferida, la d’infància… que recordis el so d’una melodia tot xiulant davant de l’ordinador… enmig de la feina, al estudi, en un cybercafe… Que et regalis un moment d’evasió.

El teu cant pot enretirar bigues de metall, pot ensorrar edificis o eliminar boires… no per a destruir res, sinó per a deixar de nou brotar l’espai natural que sempre ha ocupat la naturalesa en les nostres vides.

De fet la teva tranquil·litat, la teva harmonia i el teu cant poden fer créixer de nou espais sans i amables per la naturalesa humana.

Cada cançó en cada moment dona un recorregut diferent per transformar l’espai urbà en un espai natural.

Aquesta peça es una petita crítica a l’evolució desenfrenada. S’utilitzen les ultimes tecnologies (detecció de so, animació vectorial, internet) per proposar un petita experiència de reflexió entorn els espais perduts, els petits paradisos que cada cop són més escassos… Aquells que requereixen de temps per a apreciar-los.