He tingut el plaer de videocomposar un treball de 25 minuts amb les fotografies del mestre Agustí Centelles per a l’exposició inaugurada el passat 3 de novembre a la Virreina de Barcelona.
Cito a continuació un text del comissari de l’exposició:

En l’obra gràfica d’Agustí Centelles hi ha continguda bona part de la memòria visual de la Guerra Civil i, molt especialment, de l’epopeia del poble de Catalunya i les seves institucions davant d’un conflicte que va esdevenir una tragèdia col·lectiva i l’esdeveniment central de l’Espanya del segle XX. Centelles va viure la guerra exercint la seva feina, el fotoperiodisme, i va haver de marxar a l’exili, derrotat, juntament amb milers i milers de compatriotes. Com tots, va iniciar aquell viatge incert i dolorós lleuger d’equipatge, però va saber emportar-se un tresor impagable: els milers de negatius que va generar la seva Leica. Ho va fer no pas per consideracions artístiques, sinó per evitar les previsibles represàlies de l’exèrcit franquista sobre els milers de protagonistes de les seves fotos. L’exposició «Centelles. Les vides d’un fotògraf. 1909-1985» documenta la història de com aquells negatius es van salvar de la destrucció i van reemergir al cap de trenta-sis anys, i presenta, per primera vegada, una aproximació global a la figura del fotògraf i a la seva obra que inclou l’etapa formativa durant els anys trenta, el desenvolupament del reportatge gràfic als diaris del seu temps, les peripècies del fotoperiodista de la guerra i l’exili, la reconversió forçada a la fotografia industrial i publicitària, i el seu reconeixement, gairebé pòstum, com una figura internacional i com el referent central de les generacions posteriors de fotoperiodistes catalans.