Expo d’INSACIABLES a LA VOLTA (8 octubre 16)

quelic-berga-cartell-bo

Les màquines no es cansen, estan dissenyades per no parar, però a vegades els hi falta la picardia humana. Avui hi ha màquines d’aprendre a aprendre (machine learning) que intenten adquirir aquesta picardia. Existeix un debat sobre el tema de la singularitat tecnològica: el suposat moment en que les màquines superen la intel·ligència humana. Hi ha autors que diuen que ja ha passat, altres opinen que falta poc i pràcticament ningú s’atreveix a qüestionar el fet. Es cert que, des de sempre, intentem fer que les màquines se’ns assemblin, que puguin substituir-nos. De totes maneres, encara som molts humans pensant i treballant, però el problema es que les màquines no es cansen, ni paren per somiar una estona. El somni, la poètica, la il·lusió i la mandra són elements molt nostres. Però, sembla ser que és qüestió de temps, que no pararan fins aconseguir-ho, que les màquines no es cansen.

INSACIÀBLES reflexiona sobre aquesta diferència aparentment insignificant, obvia i implícita entre màquines i essers vius. Les màquines no es cansen, no tenen pietat. Passi el que passi, les màquines segueixen. Poden seguir treballant quan nosaltres dormim, poden seguir calculant quan nosaltres somiem, poden seguir mesurant quan nosaltres divaguem. INSACIÀBLES és una instal·lació d’art generatiu en procés, que no para. Durant el període de l’exposició, un braç robòtic dissenyat per l’artista anirà omplint lamines i lamines de gargots, patrons i dibuixos. Una màquina que substitueix el colze i l’avantbraç, programada per desplaçar un boli sense pensar-ho, tot fent variacions i versions d’una mateix desig; omplir el buit, i recordar-nos, que a diferència de nosaltres, les putes màquines no pararan.